Comentaris globals campionat de Lliga 2008-09.

La temporada número 12 del Club Inter de Cali F.S. ha acabat. Ha estat un campionat llarg, molt competit i que ha tingut com a colofó merescut la possibilitat de jugar el playoff, fita històrica per a l'equip. Resumint, es podria dir que ha estat la millor temporada de la història del Calit, salvant la temporada 2002-2003 (on es va assolir la 6a possició de 15). El Calit ha aconseguit estadístiques molt notables com les 7 victòries consecutives a la segona volta, defensar durant bona part de l'any la segona possició a la classificació, plantar cara i fins i tot guanyar a rivals duríssims de la part alta de la classificació, mantenir el Jaime Hilario imbatut durant tot l'any i classificar-se pels playoff amb el 4t lloc final.

El global de la temporada ha estat molt positiu i l'equip ha aconseguit mantenir un nivell competitiu molt elevat durant pràcticament tot l'any. Només en el tram final de la Lliga, per causa de baixes, lesions inportunes i absències, hi ha hagut una davallada d'intensitat i de resultats que van impossibilitar el manteniment de la segona possició, havent d'afrontar els playoff com a visitants i contra un equip molt fort de l'altre grup. Aquest seria el però de la temporada, ja que en el 85% del campionat l'equip ha estat plenament implicat i motivat, i ademés ha respost quan les coses s'han posat difícils. Ha estat l'any de la consolidació de jugadors com Marc o Javi Cercano, de l'estrena amb nota de Vázquez, Varona o Manel, del resorgiment de jugadors com Rubén...en definitiva un any on s'ha trobat un equilibri no sempre fàcil entre joventut, il·lusió, motivació i experiència que ha fet crèixer l'equip. El repte pel proper any serà mantenir aquest esperit d'implicació i motivació, així com aquest equilibri entre veterania i joventut que tant bons resultats està aportant a l'equip.

1 x 1:

1. David Martín: Aquesta ha estat la segona temporada on ha hagut de compartir la porteria amb el seu company Cercano. Així com l'any passat es va mostrar molt regular i força segur en les seves actuacions, enguany ha tingut daltabaixos en el seu rendiment, condicionat en part per una pretemporada justeta i per unes actuacions inicials dubitatives. Conforme ha anat passant l'any, ha anat recuperant major confiança en el seu joc i les seves actuacions han millorat, arribant al final de temporada en el seu millor moment. És conscient que ho pot fer millor i que pot aportar més seguretat a l'equip, però ha estat implicat com el que més.

3. David Vázquez: Una de les cares noves aquesta temporada, podríem dir que el seu nivell de joc ha tingut forma de piràmide. El seu inici no va ser l'òptim, el seu joc era lent, imprecís i mancat de confiança. Amb el pas dels minuts i a mesura que s'anava acoplant als seus companys, el seu joc va guanyar en seguretat, fortalesa i posicionament, arribant a mitja temporada en un estat de forma impecable, mereixent diversos MVP. Per desgràcia, una combinació de molèsties musculars i d'obligacions professionals el van allunyar de les pistes en el tram final de l'any, el decissiu i l'equip va trobar a faltar la seva aportació. Amb més continuitat a l'equip de ben segur que encara pot pujar un esglaó el seu nivell.

4. Joan: El "messieur" de l'equip, enguany ha complert 31 anys. Joan ha hagut de compatibilitzar la seva afició al Calit amb la partició amb el seu equip de bàsquet, i amb la seva estrenada primera paternitat (Èlia és el nom de la nena). Tot i aquesta "apretada" agenda plena de compromisos i el poc temps del que disposava, Joan sempre ha estat quan l'equip l'ha necessitat i quan les baixes més s'han fet notar. Tot i no firmar un any estel·lar, ha mostrat una línia molt regular i constant, sense desentonar en cap partit i fins i tot aconseguint el darrer gol en el partit de playoff. La seva continuitat no està garantida, i el seu pes al vestuari ha estat molt important, ja que ha estat un contrapes gràcies a la seva tranquil·litat i les seves idees clares.

7. Javi Martín: Un altre dels jugadors de la generació del 80' (com Antonio i David) que afavoria aquest "equilibri" intern del que ha gaudit l'equip durant la temporada. Ha estat una temporada estranya per a Javi, donat que va començar la pretemporada força implicat i amb un rendiment òptim a la pretemporada. Un cop el campionat havia començat va anar perdent confiança i fe en el seu joc, creient poc en les seves possibilitats com a jugador. El desenllaç ha estat negatiu, doncs finalment, i en una decissió complicada i difícil d'emtendre, va abandonar l'equip a falta de poques jornades pel final. Decissió que respectem perquè segur que guarda bons motius, però que aparta a un jugador "mític" del futur d'aquest Club.

8. David Varona: El refoç ofensiu de la temporada, que venia a cobrir el lloc de jugadors com Ignasi i Isra, i que venia a competir per un lloc en atac amb Rubén, ha acabant convertint-se en tota una revelació. Ja va mostrar bones formes durant la copa l'any passat, però enguany ha estat l'any de la seva explosió com a jugador. Enormement desequilibrant, home golejador, ràpid i habilidós, ens ha deixat autèntics recitals aquesta temporada, amb xifres de rècord (34 gols en 24 partits) i amb una implicació màxima que l'han convertit en un home clau per entendre la bona temporada de l'equip. El millor: és jove i té marxe de millora. El pitjor: el fa xuletes amb els acudits, estigueu preparats.

9. Joanen: Un dels líders de l'equip, dels puntals dins del vestidor, ha complert els 30 anys. L'any passat Joanen va recuperar el seu millor nivell, gràcies a una bona preparació física, una major implicació i menors obligacions acadèmiques. Enguany ha mantingut la línia apuntada l'any passat. Encara que les estadístiques de gols no reflexin aquesta realitat, ha estat un jugador molt important per a l'equip, sempre aplicat tàcticament, disposat a ser un exemple d'entrega i sacrifici, i de característiques úniques dins el Calit (esquerrà, domini de pilota, bon possicionament). Llàstima d'una inoportuna lesió final. Ha demostrat nivell i motivació per continuiar dins l'equip.

10. Marc: Complint la seva segona temporada al Club, l'any de Marc no ha estat tant fàcil com el primer. Amb un lideratge més repartit entre companys, i amb el llistó molt alt pel seu rendiment la temporada passada, Marc no ha assolit el seu millor nivell fins a que la Lliga ja estava avançada. No és fàcil mantenir el nivell, però quan s'ho ha proposat a base de mentalitat, concentració i ambició, ho ha aconseguit i fins i tot ha demostrat que pot millora-se a sí mateix. Com vam dir l'any passat, serà un jugador tant important com ell ho vulgui ser, perquè té la capacitat.

11. Rubén (c): El capità, el nostre capità, ha complert amb el darrer, 250 partits amb el Club, durant les 11 temporades que porta jugant sense interrupció. Enguany però, no ha vulgut viure del record ni de la nostàlgia del passat, i Rubén, amb el repte d'estar a l'alçada dels joves i de recuperar el seu millor nivell, s'ha reivindicat i de quina manera en aquesta temporada. Mostrant un nivell físic envejable ja des de la pretemporada, se l'ha vist extramotivat, rendint com feia anys que no ho feia (12 gols, 7 pals i 1 gol fantasma a Salou), i convertint-se en el líder del vestuari i en un referent respectat i apreciat. I tot això amb 31 anys, i amb piles per temps.

13. Javi Cercano (p): Aquesta ha estat, sense dubte, la temporada de la consagració de Javi Cercano dins l'equip. Conscient de que l'any passat no s'havia vist el millor d'ell, s'han esforçat enguany més si cap per assolir el seu 100%, i ho ha fet. Amant del risc de les segones parts calitenques, ha tingut actuacions memorables, mostrant una seguretat i una regularitat enormes, convertint-se en un dels millors porters de la competició. Ademés, també és un jugador escoltat dins del vestuari i amb una maduresa més enllà de la seva edat.

14. Manel: El jugador revelació de la temporada, i precedit per unes excel·lents recomanacions del seu company Marc, no va tenir un inici de lliga senzill. Amb un paper poc definit, i sense entesa amb els seus companys, Manel no s'acabava d'adaptar al joc calitenc. En poques jornades però, la màquina es va engreixar, i va anar guanyant pes ràpidament. Quan Manel s'ha sentit important dins la pista ha estat un jugador que ha marcat les diferències, ha aportat una solidesa defensiva, una sang freda i una sortida de pilota que l'equip ha agraït molt. Tot i no poder mantenir el nivell al final de temporada, ha estat un any realment bo el de Manel. Ara toca repetir-ho.

15. Antonio: L'home de les celebracions impossibles, els xuts des de casa seva i les sortides de to més passades de rosca ha viscut una temporada amb dues cares. Durant la primera volta es va poder veure el millor Antonio, sempre amb un gran desplegament físic, molt de recorregut, entrega i 5 gols. Un cop entrada en la segona volta les seves absències, moltes vegades per altres compromisos s'han fet més nombroses i han debilitat el joc i la profunditat de banqueta de l'equip.

TORNAR