rubèn |
|||||
Entrevista a Rubèn Bladé. Setembre 2008 Després d’un fallit intent d’entrevistar tot el planter del club l’any passat (recordem que fou el mític “Xarlo” qui va trencar la roda d’aquesta iniciativa); enguany es reprèn amb força aquesta faceta periodística de l’equip amb l’objectiu de conèixer una mica més als nostres companys de vestidor (i botillons, clar), i que tothom tingui un espai on veure’s representat, pugui dir la seva i, sobretot, criticar a l’entrenador perquè no el posa... El primer de la llista enguany és Rubén Bladé, el dorsal 11 de l’equip i incansable capità en els darrers anys. Juntament amb David, és el jugador en actiu amb més temporades dins del club (11 seran amb aquesta), i la seva és la visió de l’experiència, la il·lusió i el compromís que el club necessita.
A nivell de grup, fa la sensació que enguany serem un equip que pot donar molta guerra. Si som capaços de pendre’ns les coses amb seriositat podrem estar a un nivell molt més alt que les darreres temporades, però tampoc és qüestió de marcar-se objectius. Això si, serà condició "sinequanum" que tothom s'ho prengui en sério i estigui implicat en la causa. A nivell individual és cert que estic més fort que mai. Em cuido més que abans, l’edat no perdona i els "babies" venen apretant fort des de darrere.
Crec que la temporada 2006-07 va acabar un cicle al Calit. Molts dels nostres companys de viatge durant aquestes temporades ja han penjat les botes. Com molt bé dius, la renovació del planter era necessària. Com no podia ser d’una altra manera s’ha apostat per gent jove, gent que aportarà noves il·lusions a l’equip. En quant a l’acolliment dels nous, no crec que tinguem problemes. El Calit sempre s’ha caracteritzat per ser un club amb molt bon ambient entre els seus integrants.
Han fallat vàries coses. Tots hem fet coses malament. Tornar-ho a intentar? No ho sé.
Si, és cert. Per començar ja ens han rebaixat els preus de les llicències, que ja és important. I la inscripció del club també s’ha reduït una miqueta. Poc a poc anirem aconseguint objectius. Seguim batallant amb els responsables federatius per aconseguir més rebaixes però som conscients que és difícil.
Està clar que ser capità del FC Barcelona desgasta molt. No és el cas del Calit, aquí ser capità no implica cap despesa. Jo només tinc paraules d’agraiment per la gent que em va proposar la capitania el dia del teu 25è aniversari i ha estat, és i serà un orgull ser el capità del Calit. Em fa molta il·lusió.
Ha quedat demostrat que no podem competir sense entrenar. Si la gent pogués, seria interessant fer dos entrenos a la setmana, un físic i un tàctic, però serà el grup qui decidirà. Particularment, prefereixo fer dos entrenos per setmana, però reitero que serà el grup qui ho decideixi.
A nivell individual em demano servir d’ajut a l’equip de la manera que sigui, fent gols o aportant altres coses. A nivell de grup que sempre ho donem tot i que procurem ser generosos amb el company. Està més que demostrat que quan ho donem tot i ajudem als companys som gairebé invencibles.
No tinc cap mania en especial. M’agrada fixar-me amb el porter rival mentre escalfem per tal d’endevinar quins són els seus punts forts i quins són els débils.
Veig que m’arriba el final de la meva etapa com a jugador i que no em queda gaire temps per penjar les botes. No sé si serà al 2009, al 2010, ... la meva salut serà qui decidirà. Però abans de plegar, m’agradaria gaudir d’una temporada gloriosa com ho van ser la 2002-03 i 2003-04. Crec que enguany hi ha fusta però ja he dit abans que no és questió de fixar-se objectius si nó que la lliga ens anirà posant al lloc on ens correspongui. Molta sort al Calit!
Moltes gràcies capità, Forza Calit
|