Gerard Gibert Marín (Tarragona, 29/12/1987) ha estat la primera incorporació d’aquesta temporada 2009/10, el 43è que s'enfunda la samarra groga en la història del Club. Gerard ve avalat per companys seus d’anteriors equips, i apuntala el sistema defensiu amb una bona col·locació, força i bona sortida de pilota.
1. Primer de tot Gerard, gràcies per respondre l’entrevista i benvingut al Club. Ens podries explicar com van anar les negociacions perquè t’incorporessis a l’equip? Hola a tots, bé primer de tot donar gràcies al club, que tot sigui dit de pas, m’ha acollit des del primer moment com a un jugador més. Responent a la pregunta, dons simplement un jugador del Calit ( Manel Maeso), em va parlar del club, em va comentar alguns dels jugadors que havia i que anteriorment ja havia coincidit amb ells al Nàstic i el que em va tirar més de tot, es que em va assegurar que aquest era un club seriós. Per tant, podríem dir que ja tenia bastant clar que aquest any volia jugar aquí. 2. Sabem que ets un jugador ambiciós i amb ganes de fer bé les coses. Quins reptes et marques personalment, i quins marcaries a l’equip? Bé, jo sóc un jugador que he tingut molts problemes físics, sobretot a la zona de quàdriceps i sempre he pecat de lesionar-me aquesta zona reiteradament sense acabar mai les temporades senceres. Sincerament, penso que sóc un jugador que estant al 100% de condicions físiques puc aportar molt a l’equip. Per tant, personalment em marco que les lesions em respectin i poc a poc assolir el 100% de l’estat físic. Relacionat amb l’equip, no tinc cap dubte, de que amb els jugadors que configuren el planter, tots som gent guanyadora, lluitarem segur per pujar de categoria, no en tinc cap dubte. 3. La pretemporada ha vingut marcada per una banqueta curta als amistosos i una assistència irregular als entrenaments. Quines propostes tens per fer més atractiva la preparació de l’equip durant la temporada? Consideres suficient un entrenament setmanal a part de la preparació personal de cadascú? Penso que no te res a veure l’assistència dels jugadors de l’equip en la pretemporada amb l’atractiu dels entrenaments; simplement crec que hi ha hagut una sèrie de factors personals que feia que la gent pogués venir només de tant en tant i no ser regular; com s’ha demostrat, en plena temporada als entrenaments assistim la major part del equip, per tant no hi veig cap problema. També penso que amb un dia setmanal és suficient, encara que si veiguéssim una decaiguda en el joc o en l’estat físic dels jugadors, sempre es pot posar un altre entreno de més a més. 4. Com van ser els teus inicis en el món del futbol sala? Ens pots dir algun renom que t’hagin posat a part del de “Gerri”? Jo tota la vida ha estat jugant a futbol 11, però l’últim any de juvenil, vaig anar a provar al Nàstic (també assessorat per Manel Maeso i David Vàzquez), i va ser quan em vaig introduir en el món del futbol sala. Com anècdota curiosa, és que em vaig passar un terç de la temporada perfectament xupant banqueta ja que segons l’entrenador encara no estava suficientment treballat tàcticament. Així que de 35 partits que tenia la temporada, els 12 primers ni els vaig olorar. Noms... doncs la veritat es que no en tinc masses, Gerri m’ho diuen 4 persones mal contades (entre ells el capi), i normalment en pla conya per fer-me emprenyar XD. La majoria de gent em diu Gerard així que... 5. Defineix-te breument com a jugador? Què t’agradaria millorar? Bé, jo crec que sóc un jugador d’equip. Si m’hagués de definir seria així. Si que és cert que de petit destacava sobretot a nivell físic (velocitat sobre tot), però conforme et vas fent gran la resta de companys et van agafant i no destaques tant. Sóc un jugador amb molt de caràcter, m’agrada estar molt a sobre dels meus companys quan estic jugant per mantenir-me i mantenir-los a tots alerta. Sóc un jugador defensiu, que des de petit m’han ensenyat a jugar la pilota des del darrera i per tant sempre he treballat el toc de pilota. Crec que no sóc per a res un jugador hàbil, no tinc desbordament si no és per velocitat, tècnicament molt normalet. Però com dic, les meves principals virtuts, es la meva “garra” i ser jugador d’equip. Els principal defecte, incapaç de desbordar per habilitat. I bé, com ja he dit anteriorment, necessito estar al 100% de físic per retrobar-me amb el meu anterior nivell del nàstic; sense un estat físic excel·lent, passo de ser un jugador “destacable” a un jugador mediocre. 6. Com veus l’equip, tant a nivell esportiu com a nivell institucional? Sabies que són 13 els anys d’història que portem? Doncs no, no en tenia ni idea que feia 13 anys, sabia que feia molt de temps, ja m’ho havien comentat, però no tant de temps. Repeteixo, que veig al equip tant a nivell esportiu com institucional sobradament preparat per plantejar i aconseguir grans reptes. 7. Creus que disposem d’un planter equilibrat i suficient? Crec que és més suficient que equilibrat, és a dir, tenint en compte que no esta 100% equilibrat ni és 100% suficient, penso que si que es cert que és més ampli que equilibrat. Som 11 jugadors, idealment si anéssim els 11 jugadors als partits tindríem de sobre planter, ara, si parlem d’equilibri... la cosa no està tan clara. Tenim jugadors defensius de sobres, però crec que podem patir si sens lesionen jugadors d’un contra un, és a dir, desequilibrants, com poden ser Varona o Fernando. Ja que Rubén que es l’altre home atacant de l’equip amb Joanen són més de finalitzar jugada, no de crear-la. 8. La primera jornada va acabar amb un marcador de 6-1, bon joc col·lectiu i un gran rendiment de tots els jugadors, tot i les baixes. Com et vas sentir en el teu debut oficial? Algun company que et sorprengués en especial? No, no hem va sorprendre cap jugador, els conec a tots com per tenir ja una imatge molt definida de les seves virtuts i defectes. El joc col·lectiu, deixant a part uns aspectes que no hem van agradar massa de la segona part, va estar molt bé, bastant fluït, amb molta mobilitat i sobretot finalitzant moltes jugades. En el debut hem vaig sentir força bé. Cada vegada hem sento millor, noto que físicament estic més fresc, hem noto més ràpid i per tant provo més coses al camp. 9. Alguna cosa a afegir... Res més a afegir, únicament repetir que aquest equip estic convençudíssim que lluitarà per pujar de categoria ja que tenim jugadors i mentalitat per això. oltes gràcies "Gerri", jejejeje. |