El setembre del 2000 va retornar a l’equip Marc Baches qui va aportar competència a Rubèn a la davantera i de la qual l’equip es va veure beneficiat. També va aterrar Joan Ferré. Després d’una greu lesió patida a Salou, Ivan Monge va decidir penjar les botes i agafar el relleu de Joan Sánchez a la banqueta. Aquesta temporada va ser l’inici de 4 anys daurats. L’equip va acabar 8è en una lliga de 14 equips i per primer cop va ser capaç de plantar cara a equips de la part alta en partits molt puntuals.

La temporada 2002-03 el Club viu el seu millor any esportiu quan Adri i Miqui assoleixen el seu màxim nivell. Aterra al Calit Joanen Bladé per donar profunditat a la banda esquerra. La competitivitat dins el planter és màxima i l’equip ho nota amb una línia de resultats boníssima. Ja no només es planta cara als grans si no que també es derroten als líders en les seves visites al pavelló Jaime Hilario de la Salle. L’equip lluita fins a les darreres jornades per assolir l’ascens de categoria però s’ha de conformar amb la 6a posició  en una lliga de 15 equips.

El Calit reuneix la seva millor “esquadra” la temporada 2003-04. Adri continua defensant la porteria, David Dueñas, Joan Ferré i Cinto Romero competeixen àrduament amb Sami Noguera per la plaça de tanca. Javi Sánchez, Javi Martín i Joanen Bladé fan el mateix amb Miqui Blasco per un lloc a les ales. I en punta, Marc i Rubèn viuen els seus millors anys golejadors. L’equip és capaç d’estar 13 mesos imbatut a casa on va derrotar equips com Playas de Salou “B”; Altafulla, Sarral, Pobla de Mafumet i el líder Salou “B”. L’equip es va desinflar en el tram final i va acabar en 9a posició en una lliga de 16 equips.

La temporada 2004-05 va començar amb molts dubtes. Van arribar Dani Gili i Berni de Cal, i per contra va marxar Sami Noguera. El Calit tanca el seu capítol daurat i roman a la part baixa de la classificació durant tot l’any. Al final de la temporada marxaran puntals que, encara avui, no hem sapigut substituir.

La temporada 2005-06 arrenca amb els adéus d’homes il·lustres com Adri Sánchez i Marc Baches. Per contra van arribar Jordi Randé, Pau Arévalo i José-Maria Gordillo, qui no va tenir continuitat per culpa d’una llarga lesió. El Calit, com d’altres clubs de la província, pren la decisió de marxar del Comité de futbol-sala de la FCF i s’inscriu a la Federació Catalana de Futbol-sala. L’equip és inscrit en una categoria superior a la del seu nivell i, tot i que ho intenta fins a la darrera jornada, no és capaç de salvar-se per mèrits esportius.

La temporada 2006-07 l’equip demana mantenir la categoria a Divisió d’Honor provincial un any més. La decisió va acabar essent errónia. L’equip es reforça amb Ignasi González, Antonio Barbero, el retorn d’Israel Martínez i el debut de Marc Ramon. Per contra van marxar Cinto Romero, José-Maria Gordillo i Pau Arévalo. La categoria puja de nivell i l’equip es veu impotent per plantar cara a ningú acabant la lliga en la darrera posició i els ànims pel terra. Per contra, els moments més feliços i emotius es viuen amb la celebració dels 10 anys d’existència del Club amb un partit i un sopar amb el Calit actual i ex-jugadors.

Al juny de 2007 anúncien la seva marxa homes de la talla de Javi Sánchez, David Dueñas i el crack Miqui Blasco. Per contra han arribat Marc Ramon, qui ja te fitxa definitiva, Javi Cercano i Xarlo, tres homes joves que aportaran nova sàvia a aquest equip. Els equips de la província han pres la decissió d’abandonar la Federació Catalana de Futbol-sala i retornar al Comité de futbol-sala de la FCF. El Calit no serà alié a aquests canvis.

La temporada 2007-08 el Calit, a l'igual que la resta de clubs de la província, retorna al Comité de futbol-sala de la FCF. La primera territorial es composa d'un grup únic amb 9 equips inscrits. El Calit acaba en una cómoda 5a plaça en el que esdevé una temporada de transició mentre es rejuveneix l'equip. Marc i Javi Cercano es converteixen en dos puntals de l'equip mentre que el fitxatge de Xarlo esdevé un fracàs per la seva manca de compromís. A la copa l'equip dona la cara en el primer partit de la lligueta davant els brasilers de l'Omicron Brasil Reus i està a punt de derrotar-lo. Al final de la lligueta no s'acaba en les dues primeres places que donen accés a la final a quatre de la Pobla de Mafumet. En finalitzar la temporada se li dona la baixa a Xarlo, i Ignasi i Daniel Gili decideixen posar punt i final a la seva vinculació amb el Calit.

La temporada 2008-09 acaba essent la millor de tota la història. L'equip es reforça amb David Vázquez, Manel Maeso i David Varona (aquest darrer ja va disputar la Copa de la temporada anterior). Els entrenaments cada cop són més seriosos i constants i l'equip aprèn a competir. El Calit roman invicte fins a la 8a jornada i ja tothom veu clar que l'equip estarà a les posicions capdavanteres durant tot l'any. L'equip acaba la primera volta amb només dues derrotes, ambdues a domicili (1 d'elles a la pista del líder). En l'inici de la segona l'equip assoleix 7 victòries consecutives que el pujen fins a la segona plaça, però un final de lliga plagat de baixes i lesions mermen l'equip que finalment acaba 4t (la millor classificació de la història) i juga el play-off d'ascens a Territorial Preferent amb el factor pista en contra. El Calit cau als quarts de final davant el Playas de Miami donant la cara fins al xiulet final.

Temporada 2009-10: Il·lusionant però sense resultats. L'equip es va reforçar amb dos nous jugadors de luxes, Fer i Gerard, i, a més, va recuperar Miqui per la causa. Per contra Antonio i Javi Martín van deixar l'equip. L'inici de la temporada va col·locar l'equip com a líder després d'apallissar a Montornès i Montblanc a domicili però l'equip cau contra Botarell, Morell i Flix. El Calit es recupera i a la segona volta, amb un partit menys que els seus rivals, dona la campanada guanyant a la pista de Botarell on es col·loca a 3 punts del liderat però l'empat a 3 contra el Morell a falta de 9 segons per al final quan es palpava la victòria i la derrota contra Flix quan es guanyava per la mínima a 2 minuts del final van fer entrar l'equip en barrena i la caiguda va ser notòria. El Calit va acabar en la zona mitja sense patir pel descens a 2a territorial però sense opcions de disputar l'ascens en les darreres jornades. A final de temporada causaran baixa tres jugadors històrics: Miqui, Joan i David Martín.

Temporada 2010-11: Després de tastar les mels de l'ascens durant algunes jornades el Club pateix una petita reestructuració. Iván Monge deixa la presidència i David Martín n'agafa el relleu. Arriba a l'equip un entrenador contrastat com David Portillo; i el planter es reforça amb dos nous porters (Pablo Urrea i Jaime Saiz) i un nou pívot (Adri) per tal d'assaltar d'una vegada per totes l'anhelat ascens a Preferent territorial.